Lech Theodor Kaczyński

(Varsòvia, 18 de juliol de 1949 — prop de Smolensk, Rússia, 10 d’abril de 2010)

Lech Kaczynski

© OTAN

Polític polonès.

Fill d’un destacat membre de la resistència, es llicencià en dret i administració per la Universitat de Varsòvia, i el 1976 es doctorà a la Universitat de Gdańsk, d’on fou professor, com també de la Universitat Cardinal Stefan Wyszyński de Varsòvia. Estretament unit al seu germà bessó Jarosław Kaczyński, ambdós foren activistes anticomunistes des de la dècada de 1970. Lech, membre destacat de Solidarność, organitzà la vaga de les drassanes de Gdańsk el 1980 i fou un estret col·laborador de Lech Wałęsa.

L’any 1989 Lech fou elegit diputat i més tard cofundà el partit Acord de Centre. Fou ministre de Seguretat del govern Wałęsa quan aquest fou elegit president (1990). Del 1992 al 1995 presidí la Cambra Suprema de Control (el tribunal de comptes polonès) i fou ministre de Justícia i fiscal general (2000-01). El 2001, ell i Jarosław fundaren el partit Llei i Justícia. De profundes conviccions catòliques i anticomunistes, el 2002 fou elegit alcalde de Varsòvia. Al setembre del 2005, Llei i Justícia, amb Jarosław al capdavant, guanyà les eleccions legislatives, i a l’octubre Lech fou elegit president de Polònia, resultat que comportà la renúncia del seu germà al càrrec de primer ministre fins al juliol de l’any següent després de la dimissió del govern en minoria liderat per Kazimierz Marcinkiewicz.

A l’octubre del 2007, la victòria de la liberal Plataforma Cívica comportà la substitució de Jarosław Kaczyński per Donald Tusk com a nou cap de govern, el qual mantingué una difícil relació amb la presidència, ocupada per Lech, que mostrà un clar desacord amb les mesures econòmiques del primer ministre. Lech Kaczyński també fou durament crític amb determinats aspectes del Tractat de Reforma de la Unió Europea, especialment amb relació a la pèrdua de representació de Polònia i a algunes disposicions que podrien atacar la tradició catòlica representada pel seu partit, bé que el ratificà a l’octubre del 2009. Morí en un accident d’aviació, junt amb altres membres i alts funcionaris del govern polonès, en el curs d’una visita oficial a Rússia.

Jarosław, president del partit des del 2003, perdé les eleccions presidencials del juny del 2010 davant el candidat liberal Bronisław Komorowski. No obstant això, continuà tenint un pes decisiu en el partit i, bé que el 2015 renuncià a presentar-se a les eleccions parlamentàries (maig) i presidencials (octubre), els candidats del PiS promoguts per ell, Andrzej Duda i Beata Szydło, aconseguiren la presidència i el càrrec de primer ministre de Polònia, respectivament.