Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins. El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats. El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió valenciana, de la qual era enemic. El 1347 acomplí, amb Jaume Escrivà, una ambaixada prop del rei de Castella. El 1349, amb dos altres missatgers, acudí a Palerm per negociar el matrimoni del rei Pere amb Elionor de Sicília i per portar la núvia als regnes del seu espòs. Des del 1350 fou majordom de la reina i membre del consell del rei. El 1352, en morir, en la guerra contra Gènova, l’almirall Ponç de Santapau i el vicealmirall Bernat de Ripoll, fou nomenat capità general de l’estol, amb el qual es reuní a Sardenya, on tornà, el 1353 i el 1354, sota el comandament de Bernat de Cabrera i del mateix rei. El 1355, el rei l’anomenà majordom i camarlenc, i li concedí la jurisdicció d’Olocau, baronia que comprà el 1359. Portà a terme una ambaixada al Marroc, el 1358, i, el 1360, acudí amb quatre galeres, per voluntat del rei Pere, en ajut del rei de Tremissèn contra el rei d’Algarve, ajudat aquest pel rei de Castella. Davant de Honein, fou derrotat per cinc galeres castellanes i empresonat; portat a Castella, el rei Pere el Cruel el féu executar.