Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia (1894) i Heidelberg (1896), abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi reintegrà el 1918. Nacionalista i alhora liberal, s’oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar. Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes. Preocupat per la influència mútua dels interessos materials i espirituals en la interacció de les classes i grups socials, investigà els vincles entre idees religioses i conductes econòmiques tant en les societats occidentals com en les orientals: en la seva obra més coneguda, Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus (‘L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme’, 1904-05), estudià els nexes entre el protestantisme —principalment en la seva versió calvinista— i la gènesi del capitalisme. També s’interessà per la natura del poder i les seves modalitats (tradicional, racional i carismàtic), i en tot moment remarcà la pluralitat de causes del desenvolupament històric i la necessitat de conèixer els continguts culturals per a interpretar els canvis socials, en la perspectiva d’arribar a una conceptualització de les col·lectivitats en funció del comportament social i no de les estructures. En morir deixà, inèdit, un monumental tractat, Wirtschaft und Gesellschaft (‘Economia i societat’), publicat a partir del 1922.
Max Weber
© Fototeca.cat
Historiador i sociòleg alemany.