Estudià a Perpinyà i es doctorà en teologia a Avinyó. Amb Simó Salamó escriví diversos llibres de pietat en llatí: Compendiosa regula cleri (Avinyó 1753), Praeparatio proxima ad mortem (Avinyó 1756) i Regula cleri ex sacris litteris (Avinyó 1757). En català publicaren conjuntament una Regla de vida molt útil als pobres i al menut poble (1755), d’estil i de llenguatge molt acurats, i un Manual de càntics que se canten en les missions que se fan en lo bisbat d’Elna (Avinyó 1755), primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana i el qual reflecteix clarament la influència de la mètrica francesa i l’abandó de la retòrica barroca. La intervenció de Gelabert sembla que se centrà en la part doctrinal, mentre que la forma literària i els versos són obra de Salamó. El llibre fou traduït al castellà (Madrid 1776) i al francès (Bar-le-Duc 1866).