Originari de Mesopotàmia, es difongué vers mitjan s IV per Síria, l’Àsia Menor i Egipte. Doctrinalment ensenyà que pel pecat d’Adam cada home duu un dimoni unit a l’ànima, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació. La importància que donà a la pregària féu que els seus seguidors fossin coneguts en el món grec com a euquites (εὐχῖται), mot equivalent al siríac měṣallīn (‘els qui preguen’). Combatut per Amfiloqui d’Iconi, Flavià d’Antioquia i Epifani i condemnat pel concili d’Efes (431), el messalianisme subsistí fins al s VII.
m
Cristianisme