Gairebé sempre forma part de la sinagoga, de la qual constitueix una peça essencial, i segons la llei jueva, la construcció del bany fins i tot precedeix la de la sinagoga. A causa de les prohibicions repetides de banyar-se en els rius i també per la prescripció de practicar banys rituals purificadors, cada comunitat jueva tingué cura de procurar-se un establiment adequat per a aquest fi. Molt estesos arreu d’Europa a l’època medieval, un dels pocs exemplars que han estat trobats fou descobert a Besalú el 1965 (bé que alguns estudiosos dubten que sigui realment un micvé).
L’any 2014 un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona descobrí les restes d’un micvé sota el paviment d’un espai annex al pati de l’edifici d’Isaac el Cec, al call de Girona (actualment al Centre Bonastruc Ça Porta), consistent en tres estructures vinculades: una piscina, fins aleshores identificada de manera dubtosa com una cisterna; un sistema de canalització de l’aigua, i una estança annexa aïllada. Les restes corresponen al micvé de la darrera sinagoga del call, activa almenys des del 1435 fins al 1492, que fou venuda arran del decret d’expulsió dels jueus. Junt amb el de Besalú, és un dels pocs exemples de micvé a la península Ibèrica.