El 1957 obtingué la llicenciatura en dret per la Universidad Autónoma de México (UNAM) i el 1965 un màster en administració pública a la Universitat de Harvard.
Treballà posteriorment al Banco Nacional de México i al Banco Nacional de Comercio Exterior i, fins el 1968, exercí la docència a la UNAM. Membre del Partido Revolucionario Institucional (PRI) des del 1963, el 1965 fou nomenat secretari de finances, en el període 1970-72 fou subdirector de Petróleos Mexicanos, i el 1972 retornà al ministeri de finances com a director general del crèdit.
Secretari del pressupost en la presidència de José López Portillo (1976-82), el succeí en la presidència aquest darrer any en guanyar les eleccions presidencials. En contrast amb el seu predecessor, la seva gestió es caracteritzà per la liberalització i la privatització de grans conglomerats estatals, amb les quals féu front a la greu crisi econòmica que heretà, mesures que afavoriren el 1986 l’ingrés de Mèxic al GATT (actualment Organització Mundial de Comerç).
La recuperació, però, en gran part fou entrebancada pel terratrèmol del 1985 i la seva gestió posterior, que minaren molt la seva popularitat. El 1988 renuncià a la reelecció i fou succeït per Carlos Salinas de Gortari.