Fill de Francesc Giginta, fou canonge i vicari general d’Elna. Escriví tractats místics i de teologia moral sobre la qüestió de l’assistència als indigents: Tratado de remedio de pobres (Coïmbra 1579), escrit en forma de diàleg literari i que es considera que està influït pel De subventione pauperum de Joan Lluís Vives; Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres (Perpinyà 1584), Exhortación a la compasión con los pobres (Madrid, Saragossa, 1584) i Atalaya de Caridad (Saragossa 1587). Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en castellà.
Les seves propostes foren aplicades a l’hora de fundar hospitals o les cases de misericòrdia de Toledo, Madrid, Granada i Barcelona.