L’església (reconstruïda el 1060) és part en ruïnes i part convertida en masia. El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell. A partir de la fi del segle X entrà en gran decadència. El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní. Al segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges. Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 (el lloc passà a Tavèrnoles). La comunitat es resistí i es traslladà a Castellbò, on fou suprimida definitivament el 1436 (col·legiata de Castellbò).