Al mateix temps, el monoteisme estricte, en l’afirmació d’un sol Déu, nega explícitament tots els altres déus. Tal és el cas del judaisme, el zoroastrisme (o mazdaisme), el cristianisme i l’islam. Es diferencia de l’henoteisme, que és l’adoració d’un déu local sense negar necessàriament els altres. Actualment han estat abandonades les teories evolucionistes de la religió, segons les quals, per evolució, el monoteisme és el terme final del politeisme. També ha estat abandonada la teoria de Wilhelm Schmidt d’un monoteisme primitiu (Urmonotheismus), que implica una visió degenerativa de la religió i de la humanitat cap al politeisme. Segons A.Brelich, el Déu monoteista s’originà a causa de la necessitat que experimenta l’home de crear-se protectors sobrehumans, per tal de delegar-los la cura d’afrontar l’incontrolable.
m
Religió