Nasqué en un camp de refugiats procedents de la República Democràtica Popular de Corea. El 1972 començà estudis de dret a la Universitat de Kyung Hee de Seül, interromputs fins el 1978, anys durant els quals fou empresonat pel seu activisme contra el règim de Park Chung-hee i complí el servei militar. Graduat el 1980, el 1982 establí un despatx d’advocats conjuntament amb el també futur president Roh Moo-hyun, on ambdós defensaven sindicalistes i activistes polítics perseguits pel govern. Amb el restabliment de la democràcia (1987), Roh fou elegit president i nomenà Moon secretari d’Afers Civils. Tingué un paper essencial en la defensa de Roh en el procés de destitució impulsat per l’oposició, finalment revocat (2004) pel Tribunal Constitucional. Fou també rellevant la seva aportació als intents de conciliació entre les dues Corees, finalment interrompuda pels primers assaigs nuclears del règim de Pyongyang (2006). Després de passar a l’oposició i del suïcidi de Roh (2009) retornà a l’exercici privat fins el 2012, que fou elegit diputat pel Partit Demòcrata Unit (PDU) i disputà infructuosament la presidència a Park Geun-hye. L’escàndol per suborns (2016) que acabà amb la destitució i enjudiciament de Park el portà a presentar-se a les eleccions presidencials anticipades del 9 de maig de 2017, en les quals obtingué una victòria clara.