mur

m
Història
Construcció i obres públiques

Muralla.

Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s. XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions. A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega, o sia paret seca, més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior; les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams; on el mur tenia torres, la construcció privada no podia arribar a l’altura dels merlets i calia que se'n separés 12 pams. Els murs i les torres d’una població tenien el dret de vista sobre les finques veïnes. En els llocs de jurisdicció baronial, els habitants del terme d’un castell eren obligats a prendre part en els treballs de reparació i nova construcció dels murs forans i la torre mestra, així com al transport dels materials, com a lògica conseqüència del dret i deure de reculleta; el mateix es feia amb els murs dels burgs i les viles baronials.