L’edifici disposa de tres dipòsits idèntics i independents coberts per dues voltes de pedra cadascun, amb una superfície de 2.400 m2, que foren rehabilitats l’any 1991. L’any 1992 s’obrí al públic la primera exposició del Museu de la Tècnica de Manresa. Forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i està especialitzat en dues temàtiques concretes: la séquia de Manresa i la indústria de la cinteria.
L’any 2004 s’inaugurà la nova exposició permanent dedicada a la séquia, que explica la importància de l’aigua i, més concretament, del canal que des del segle XIV portà l’aigua a la ciutat de Manresa, per al desenvolupament agrícola, primer, i industrial, després. Es tracta d’una de les obres d’enginyeria més importants bastides al Bages durant l’edat mitjana. El setembre del 2008 acabaren els treballs de remodelació del Museu de la Cinteria, exposició permanent inclosa en el museu a partir de peces i maquinària cedides per l’industrial Magí Borrell.
L’any 2022 es registrà oficialment al Registre de Museus de Catalunya i canvià el seu nom fundacional per Museu de l’Aigua i el Tèxtil (MAT), per facilitar la comprensió de les col·leccions que conserva.
És un dels equipaments que, juntament amb la séquia de Manresa, el parc de l’Agulla i el seu centre de visitants, la Casa de la Culla i el Centre de l’Aigua de Can Font configuren el Parc de la Séquia.