Hi ha la bifurcació de la séquia de Manresa en dos canals que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal. En aquest sector, en la dècada dels seixanta es decidí de construir un llac artificial per garantir el proveïment d’aigua a Manresa quan s’havien de fer reparacions o neteja de la séquia, i l’any 1966 s’iniciaren les obres amb la construcció d’una presa de 240 metres de llargada. El llac de l’Agulla, que té una superfície de 64.000 m2, una fondària màxima de 4 metres i una capacitat de 200.000 m3, fou omplert per primera vegada el 1974. Al voltant del llac 16.000 m2 de terreny conformen el parc de l’Agulla, que des del 2005 alberga un centre de visitants per explicar la història de l’àrea.
Juntament amb la séquia de Manresa, el Centre de l’Aigua de Can Font, la Casa de la Culla i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el Parc de la Séquia, creat el 2003.