Llicenciada en física per la Universitat Internacional Imam Khomeynî, hi participà en la lluita pels drets humans i escriví sobre els drets de les dones en una publicació estudiantil, fets que li suposaren dues detencions. Des del 1998 ha estat empresonada en diversos períodes, i des del 2021 torna a complir condemna per assistir a un memorial en suport a Ebrahim Ketabdar, assassinat per les forces de seguretat iranianes durant les protestes nacionals del novembre del 2019. El 2003 s’incorporà al Centre per a la Defensa dels Drets Humans dirigit per Shirin Ebadi, del qual ocupa la vicepresidència.
És casada amb el periodista iranià Taghi Rahmani, empresonat al seu país en diverses ocasions per un període total de més de 16 anys i que, des del 2012, viu exiliat a França. Ha publicat el llibre White Torture. Inside Iran’s Prisons for Women (2022). Entre altres distincions, ha estat guardonada amb premi Andrej Sakharov de l’American Physical Society (2018). L’any 2023 rebé el premi Nobel de la pau.