Llicenciada en dret per la Universitat de Teheran (1969), el 1971 obtingué el doctorat. Una de les primeres jutgesses de l’Iran, en 1975-79 presidí el Tribunal de Teheran, però hagué de renunciar el càrrec arran del triomf de la revolució islàmica. Fins el 1992 no aconseguí el permís per a exercir la carrera judicial en un despatx privat. Compromesa amb la defensa dels principis democràtics i dels drets de la població infantil i femenina a l’Iran, fundà l’Associació de Suport als Drets dels Infants (1994) i el Centre per a la Defensa dels Drets Humans (2001). El 1997 donà suport a la candidatura del reformista Mohammad Khatami a la presidència. L’any 2000 fou condemnada per alteració de l’opinió pública per haver difós les proves de la implicació del govern en l’assassinat d’estudiants el 1999, tot i que li foren suspeses les penes de presó i d’inhabilitació. El 2008 es feu càrrec de la defensa de membres de la comunitat bahai, objecte de persecució per motius religiosos. Ha publicat, entre d’altres, The Rights of the Child: A Study of Legal Aspects of Children’s Rights in Iran (1994), History and Documentation of Human Rights in Iran (2000), The Rights of Women (2002) i Iran Awakening. From Prison to Peace Prize: One Woman’s Struggle at the Crossroads of History (2006, en col·laboració). Tot i la seva activitat opositora, sempre fou partidària d’una reforma del règim des de les institucions fins que el febrer del 2018, conjuntament amb altres catorze intel·lectuals, demanà en un manifest que la forma teocràtica de govern a l’Iran fos sotmesa a un referèndum sota la supervisió de les Nacions Unides. La seva tasca en favor de la democràcia i els drets humans ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, com ara el premi Nobel de la pau (2003), la Legió d’Honor (2006) i nombrosos doctorats honoris causa, entre d’altres el de la Universitat de Lleida (2018).
Shirin Ebadi
Advocada i política iraniana.