Naturgy

Seu de Gas Natural a Barcelona, obra de l’equip EMBT

© Gas Natural SDG, SA

Empresa energètica de l’Estat espanyol.

Té l’origen en l’empresa Catalana de Gas, que el 1991 constituí Gas Natural SDG a partir de l’absorció de Gas Madrid i els actius de Repsol Butano. El 2009 prengué el nom de Gas Natural Fenosa, que mantingué fins el 2018, any que adoptà el nom actual.

Gas Natural SDG

El 1991 el capital era format per accionistes diversos (31%), Repsol (30%), la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (25%) i l’Instituto Nacional de Hidrocarburos (15%). La companyia  distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la Comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores. A més efectuava gairebé totes les vendes domèstiques i comercials i prop d’un terç de les industrials. Al llarg dels anys noranta portà a terme una forta expansió.

Aconseguí una posició capdavantera en l’àmbit estatal i, el 1992, inicià un fort procés d’expansió internacional, tant a l’Amèrica Central i del Sud com al nord d’Àfrica. En aquest procés fou molt important l’adquisició d’ENAGAS el 1991, bé que a partir de la primera dècada del segle XXI anà reduint la participació en aquesta empresa, segons la legislació estipulada.

Tingué una participació molt destacada en la construcció del gasoducte que connecta els jaciments de gas algerians de Hassi R’Mel amb la península Ibèrica (gasoducte Magrib-Europa), que posteriorment ha gestionat. El 1997 signà amb Iberdrola i Repsol un projecte per a la cogeneració d’energia elèctrica amb gas. Des del 2004 distribuí gas natural a Itàlia, on adquirí el grup Brancato i els grups Nettis i Smedigas, i el 2005 inicià la comercialització de gas natural a França.

El 2004 començà la producció de gas natural i el 2005 arribà a un acord amb Repsol YPF per a desenvolupar conjuntament els negocis de gas natural liquat, amb la creació d’una societat de transport de GNL, Repsol-Gas Natural LNG, Stream, capdavantera a escala mundial i que li permeté ampliar les activitats a Nigèria i a Angola. Aquests anys entrà també en el negoci de la producció elèctrica mitjançant la construcció de centrals de cicle combinat pròpies i la seva comercialització aprofitant la liberalització del mercat energètic espanyol.

L’abril del 2005 adquirí el grup navarrès Dersa, especialitzat en energia eòlica. El 2003 intentà l’adquisició d’Iberdrola, operació que fou vetada per la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) en un ambient fortament polititzat, que es reproduí el setembre del 2005 amb una oferta pública d’adquisició a ENDESA, i que acabà amb la retirada de l’operació el febrer del 2007, després d’haver estat alternativament paralitzada i autoritzada per part de diversos organismes estatals i de l’entrada de nous competidors.

El 2006 tenia onze companyies distribuïdores de gas natural a l’Estat espanyol, on comercialitzava energia a través de les companyies Gas Natural Comercializadora i Gas Natural Serveis, i generava també electricitat.

L’any 1992 constituí la Fundació Gas Natural (des del 2018 Fundació Naturgy), dedicada a impulsar activitats en l’àmbit cultural, educatiu, social, científic i de protecció del medi ambient. Entre altres iniciatives, ha creat el Museu del Gas (2011).

Fins el 2009 en foren successivament presidents Pere Duran i Farell (1992-97) i Antoni Brufau (1997-2003), el qual fou succeït en el càrrec per Salvador Gabarró.

Gas Natural Fenosa

Al llarg de l’any 2009 adquirí l’elèctrica Unión Fenosa i canvià la denominació Gas Natural SDG per la de Gas Natural Fenosa. Repsol i la Caixa (des del 2007 a través de Criteria CaixaHolding) continuaven mantenint el control majoritari de la societat a parts aproximadament iguals, però el 2016 la venda d’un 10% de les accions de cadascuna al fons nord-americà Global Infrastructure Partners (GIP) posà en qüestió aquest predomini indiscutible. El mateix any Salvador Gabarró fou substituït a la presidència per Isidre Fainé, que exercí el càrrec fins el febrer del 2018, que el rellevà Francesc Reynés. El novembre del 2017, adduint l’ambient d’incertesa resultat del moviment per la independència de Catalunya, i acollint-se al decret del govern espanyol que facilitava el trasllat de seus, el consell d’administració de Gas Natural aprovà el trasllat de la seu social de Barcelona (on des dels inicis es trobava) a Madrid. El febrer del 2018 Repsol vengué la seva participació (20%) al fons britànic CVC.

Una de les primeres empreses de capital espanyol, al llarg de la segona dècada del segle XXI els beneficis nets se situaven entorn els 1.000-1.500 milions d’euros, i més del 60% de la distribució i el 85% del subministrament corresponia a l’Estat espanyol. La xarxa de distribució ateny uns 45.000 km. El gener del 2013 feu una adquisició estratègica amb Sonatrach, amb la qual acordà una participació del 10% del capital del gasoducte Medgaz, que connecta Beni Saf (a la costa algeriana) amb Almeria. L’octubre del 2014 tancà la seva operació internacional més ambiciosa amb l’acord de compra de Compañía General de Electricidad, la distribuïdora d’electricitat i gas més gran de Xile, per 2.600 milions d’euros. El novembre del 2016 el govern colombià intervingué la filial de Gas Natural Electrocaribe (adquirida el 2000 per Unión Fenosa) arran de la crisi financera de la companyia, que havia repercutit negativament en la prestació del servei. El març del 2015 Gas Natural s’introduí a les Illes Balears en ser-li adjudicada la gasificació de Menorca a través de la seva filial Gas Natural distribució.

El juny del 2018 la companyia adoptà una nova denominació, Naturgy. El canvi de nom subratllava la vocació d’empresa energètica integral, no únicament centrada en el gas. En entrar en vigor la nova denominació, l’accionariat era constituït per CriteriaCaixa Corp (24%), GIP (20%) i CVC (20%). També tenien un pes important l’algeriana Sonatrach (4%) i Capital Group (3%).

El juliol del 2021 tancà la venda del 96,04% de la Companyia General d’Electricitat (CGE) de Xile a la xinesa State Grid International Development Limited per valor de 2.600 milions d’euros.