neokeynesianisme

m
Economia

Corrent de la teoria econòmica, iniciat cap a la meitat dels anys seixanta del s. XX, seguidor de les aportacions de John Maynard Keynes .

En recull sobretot la seva visió de l’equilibri macroeconòmic; es distingeix dels seus seguidors immediats, anomenats simplement keynesians, perquè considera que no han mantingut l’esperit i les aportacions veritablement renovadores de Keynes. El keynesianisme suposà una alternativa a la visió neoclàssica dominant fins a la Segona Guerra Mundial, sobretot pel que fa referència a la política econòmica en casos de recessió. A partir dels anys cinquanta es generalitzaren els intents de síntesi entre ambdues actituds, els més coneguts dels quals són els dels economistes John Hicks, Paul Samuelson i Don Patinkin.