La propagació de notícies o d’informacions falses és coneguda des dels inicis del periodisme i té un precedent en la premsa sensacionalista, o premsa groga, caracteritzada per la manca de rigor en el relat dels fets per tal d’aconseguir un fort impacte emocional en el públic.
Conegut també amb el nom de desinformació, el concepte (usat sovint en la forma anglesa fake news) no s’ha situat al centre del debat públic fins a la consolidació d’internet com a mitjà predominant de comunicació, molt especialment a través de les xarxes socials. La campanya electoral de les eleccions presidencials dels Estats Units de l’any 2016 popularitzà definitivament el terme quan poc després es descobrí que des de Macedònia s’emetien missatges enganyosos o falsos contra la candidatura demòcrata.
La immediatesa i el caràcter viral de les xarxes socials, així com la capacitat de generar i propagar automàticament missatges (bots), han estat assenyalats com els factors que han afavorit l’eclosió de les notícies falses. Aquestes característiques també han estat considerades causants de la desaparició o la minva de la importància del professional de la informació com a intermediari entre la notícia i el seu receptor, si bé aquesta afirmació ha estat criticada pel fet que pressuposa uns mitjans i uns professionals idealment objectius. El gran volum de notícies falses disseminat per internet ha estat considerat un perill en la mesura que pot donar lloc a una opinió pública dominada per informació fal·laciosa.
Des del final de la segona dècada del segle XXI els grans proveïdors d’internet han rebut pressions per a establir filtres de verificació de continguts (fact-checking) a la xarxa, controls que s’afegeixen als destinats a bloquejar els missatges amenaçadors, denigratoris o d’incitació a la violència, o bé clarament constitutius de delicte, com ara la pornografia infantil o el terrorisme. També els governs han establert els seus propis sistemes de control de notícies falses, si bé de vegades (com és el cas de la Xina) el control es converteix en un sistema de censura de la crítica i de limitació de la llibertat d’expressió.
Estretament vinculat a la postveritat, l’ús indiscriminat i partidista del terme notícia falsa ha comportat que un bon nombre d’especialistes en comunicació i de mitjans l’hagin descartat i, en canvi, recomanin a aprofundir en la comprensió de les diferències entre fets, interpretacions, opinions, especulacions i ficcions.