occamisme

m
Filosofia

Corrent filosòfic variant de l’escolàstica, que derivà i prengué el nom de Guillem d'Occam, el qual es contraposa tant a l’escotisme com al tomisme .

Extraordinàriament rigorós, incloïa pensadors molt influïts per Occam, però alhora força originals, preocupats per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic que aportaren valuosos descobriments fisicomatemàtics. Cal destacar, a Oxford i a Cambridge, A.Woodham i R.Holkot i, a París, G.de Rimini, J.de Mirecourt, N.de Mirecourt, J.Buridan, A.de Saxe, N.d’Oresme i M.D’Inghen.