És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs (fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m) i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria. El pel és llarg i aspre, de color vermellenc. La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac. Pot arribar als 90 kg de pes. La capacitat cranial oscil·la al voltant dels 375 cm3. És un animal pacífic i solitari, que passa la major part del temps als arbres i només en baixa en casos d’extrema necessitat. La dieta és vegetariana. Habita a les selves denses i humides de Borneo i Sumatra.
Des del 2001 els primatòlegs en reconeixien dues espècies, l’orangutan de Borneo (Pongo pygmaeus) i l’orangutan de Sumatra (Pongo abelii), que es diferencien sobretot en la forma i la distribució del pèl i altres caràcters morfològics. El 2017 s’anuncià la identificació d’una tercera espècie, l’orangutan de Tapanuli (Pongo tapanuliensis), que habita al nord de Sumatra, en una àrea de poc més de 1000 km2; a partir de l’examen del seu genoma, es determinà que representa la branca evolutiva més primitiva dels tres. Totes tres espècies estan classificades com a amenaçades en un nivell crític, sobretot a causa de la destrucció accelerada del seu hàbitat. A mitjan segona dècada del segle XXI s’estima que el nombre d’orangutans de Borneo és d’uns 104.000; els de Sumatra, aproximadament de 14.500, i els de Tapanuli, d’uns 800.