La seva presentació pública tingué lloc el 15 d’agost de 1905. El cor assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos. El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social.
La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó. El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc, que assolí un nivell elevat, amb col·laboracions d’interès científic i que es publicà, amb algunes interrupcions, durant setze anys.
A partir de l’any 1925 col·laborà sovint en els concerts de l’Orquestra Pau Casals, però durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30) l’activitat de l’Orfeó Gracienc fou reduïda a la vida extraoficial. El 1930 reprengué les activitats.
El 1934 participà en la primera audició a l’Estat espanyol de la Simfonia dels salms, al Palau de la Música Catalana, dirigida pel mateix compositor, Igor Stravinsky. Amb la Guerra Civil Espanyola (1936-39), l’Orfeó aturà les seves activitats i no les reprengué fins l’any 1945, aquesta vegada sota la direcció d’Antoni Pérez i Simó fins al 1996. L’any 1950 presentà per primer cop a Barcelona El Messies, de G.F. Händel i, el 1952, la Passió segons Sant Joan de J.S. Bach.
L’any 1988, Poire Vallvé es feu càrrec de la direcció dels Cors Infantil i Juvenil de l’Orfeó Gracienc; el 1991 esdevingué sotsdirector de l’entitat i, el 1996, n’assumí la direcció, que mantingué fins al 2021. Des del 2021 està dirigit pel mestre Pablo Larraz.
El 1994 celebrà el seu norantè aniversari al Palau de la Música Catalana, escenari on actuà el 1996 interpretant la cantata El Mar, d’Antoni Pérez i Simó, en commemoració dels cinquanta anys del seu autor al capdavant de l’Orfeó Gracienc.
A més dels ja esmentats P. Casals i I. Stravinsky, ha estat dirigit per mestres de renom, com Joan i Ricard Lamote de Grignon, Albert Blancafort, Kurt Shinler, Groce Spinelli, Oskar Fried, Clemens Heinrich Krauss, Egor Pollac, Etic Kreiber, Héitor Villa-Lobos, Géorges Sebastian, Eduard Toldrà, Antoni Ros Marbà, Rafael Ferrer, Edmon Colomer i, entre d’altres. Ha col·laborat amb altres orquestres simfòniques de Barcelona, Mallorca i Madrid i ha actuat arreu dels Països Catalans, a diferents ciutats de l’Estat espanyol i a Andorra, França, Itàlia, Àustria, el Vaticà, Alemanya i els Països Baixos. També ha enregistrat una extensa discografia amb les especialitats del seu repertori.
Amb els anys ha augmentat el nombre de seccions i disposa d’un cor infantil (Coloraines), un grup juvenil (Tàndem), un cor de noies (Roig Korai), un cor no professional (Veus amb Gràcia) i un cor sènior (Veus de Tardor), així com altres seccions culturals com un esbart de dansaires, una secció de teatre (STOG Teatre) així com el Grup Excursionista de l’Orfeó Gracienc. Des del 1978, compta amb una escola de música, actualment adscrita al Conservatori Superior Municipal de Música i reconeguda oficialment per la Generalitat de Catalunya.
El 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi i el 2006 rebé Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. L’Orfeó Gracienc forma part del Col·lectiu d’Entitats Culturals Històriques de Gràcia.
Bibliografia
- Artís P.: El cant coral a Catalunya (1891-1879), ed. Barcino, Barcelona 1980
- Aymar i Valls, Andreu: Les habilitats de la Junta Directiva i del Mestre-Director de l’Orfeó Gracienc, Orfeó Gracienc?, Barcelona 1931
- Balcells i Garcia, Joan: L’Orfeó Gracienc i la dictadura, Orfeó Gracienc?, Barcelona 1931
- Balcells i Garcia, Joan: L’Orfeó Gracienc i el seu entorn ciutadà. Memòries del mestre Joan Balcells, Orfeó Gracienc, Barcelona 1984
- Orfeó Gracienc: Estatuts i reglament interior, Imp. Arolas, Barcelona 1934
- Torres i Felip, Roser: L’Orfeó Gracienc i el seu entorn ciutadà: memòries del mestre Joan Balcells, Orfeó Gracienc, Barcelona 1984