Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu. Seguí els seus pares en l’exili i estudià a Montpeller fins el 1941. Havent retornat a Catalunya, estudià ciències naturals (1944-49) a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid (1952). Investigador al CSIC, a Madrid, catedràtic de geologia a Saragossa (1960), fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona. Membre de l’ Acadèmia de Ciències de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans, fou president de la Institució Catalana d'Història Natural. És autor de Geotermismo de la zona volcánica de Olot (1975), Tectogenèse et sédimentologie: deux modeles de discordance syngénétiques pyrenéennes (1976) i Aspectes de la geologia marina de la conca mediterrània balear (1981) i coautor de Mapa litológico de España (1969, director), Geografia física dels Països Catalans (1976),Taula dels temps geològics (1986, amb Salvador Reguant i Miquel Tarradell), publicat per l’IEC, el Diccionari de Geologia (1997, director) i Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana (2009, amb Ferran Colombo). L’any 1992 la Generalitat de Catalunya el distingí amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.