L’oscil·lometria es basa en el fenomen de polarització molecular que resulta de l’aplicació de corrents d’alta freqüència i que provoca un corrent de polarització d’intensitat comparable a la del corrent de conducció. Segons que la substància a valorar estigui més dissociada o menys, predominarà l’un tipus de corrent o l’altre en el procés global de conducció. En aquesta tècnica, els elèctrodes són externs i la cel·la conductimètrica actua com a capacitància i impedància en el circuit. Presenta l’avantatge de no necessitar cel·les especials, a més dels avantatges derivats del fet d’ésser externs els elèctrodes. Com a contrapartida, presenta l’inconvenient d’ésser poc sensible, puix que els elèctrodes han d’actuar a través de les parets de la cel·la. Ha estat utilitzada en volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, tant en medis aquosos com en no aquosos.
f
Química