Hom considera que la situació d'aquests estats compromet la viabilitat i el futur de la seva població, ja que la sumeix en una pobresa crònica sense possibilitat de millora. Per tal d’establir la pertinença a aquest grup de països, la UNCTAD pren en consideració tres criteris, que es reflecteixen a partir d’índexs diversos. Aquests tres criteris són: PIB per habitant, desenvolupament humà (compost de diversos índexs, com són la ingesta de calories, la mortalitat infantil, l’alfabetització, etc, i la vulnerabilitat econòmica (exposició a les catàstrofes naturals i a les fluctuacions en el comerç exterior, la dependència de l’agricultura autosuficient, etc. ).
La llista de països menys desenvolupats és revisada cada tres anys i, d’acord amb les magnituds obtingudes en aquests tres criteris i els barems establerts, hom hi admet nous membres –sempre a partir de la sol·licitud dels interessats– o en dóna de baixa d’antics. L’admissió a la llista dóna accés a ajuts, programes i assessorament específics. El 2013 hi havia 49 estats que l’ONU considerava països menys desenvolupats. D’aquests, 35 eren africans, 9 asiàtics, 4 d’Oceania i un de l’Amèrica Llatina.
Amb més de 800 milions de persones, aquests estats representaven prop del 12% de la població mundial, però menys de l’1% del PIB mundial. Des que hom establí la classificació (1971), el nombre de països menys desenvolupats augmentà fins a mitjan anys noranta del segle XX, moment a partir del qual s’'estabilitzà al voltant dels 50 (1971, 24; 1981, 34; 1991, 46; 2001, 49; 2005, 50; 2010, 50).