Inicialment fou el palau dels comtes, que el situaren damunt la muralla romana. Al segle XIV en foren mestres d’obres Bertran de Riquer, Jaume Rei, Pere d’Olivera i Guillem Carbonell. Aquest és l’autor de la gran el Tinell o dels Paraments, redescoberta el 1937. Damunt aquesta sala s’aixeca una talaia del segle XVI, dita erròniament mirador o torre del rei Martí, de quatre pisos amb set arcs o finestrals simètrics a cada pis. Fent angle recte amb el Tinell, donant forma a la Plaça del Rei, i damunt mateix de la muralla hi ha la capella reial de Santa Àgata, construïda per Jaume II al començament del segle XIV, que en la seva construcció i la seva història té nombrosos paral·lelismes amb la Sainte Chapelle de París. Té una sola nau amb coberta de fusta policromada sostinguda per arcs apuntats, i té l’absis poligonal amb volta d’arcs ogivals; a la banda de l’Evangeli s’obrí més tard una capelleta dedicada a sant Nicolau. Té una torre poligonal i conté el retaule del Conestable de Jaume Huguet, que el 1465 substituí el primitiu retaule desaparegut de Ferrer Bassa. Declarada monument nacional el 1866, fou seu del Museu d’Antiguitats fins al 1932 i actualment forma part del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Una altra dependència del Palau, atribuïda a Jaume I, però modificada posteriorment, és situada al carrer dels Comtes i és seu actualment del Museu Frederic Marès. Paral·lel a la capella, a l’altra banda de la Plaça del Rei, fou construït, des del 1549, el palau del Lloctinent, renaixentista, obra d’Antoni Carbonell, seu de l'Arxiu General de la Corona d’Aragó. Al segle XVI el conjunt del Palau fou repartit entre la Inquisició, l’Audiència Reial i la Batllia General i al segle XVIII fou destinat a monestir de clarisses, cosa que acabà de desorganitzar la distribució original que no fou restituïda en part fins a les restauracions del segle XX.
Façana del Palau Reial Major, antiga residència reial a Barcelona, a la plaça del Rei
© Arxiu Fototeca.cat