Defensa la independència del Quebec respecte del Canadà i, en l’aspecte socioeconòmic, defensa polítiques de centreesquerra. René Lévesque en fou el fundador i líder incontestat en abandonar el Liberal Party (LP), d’àmbit federal, i crear el Mouvement Souveraineté-Association, que es fusionà amb el Ralliement National per donar lloc al PQ. El PQ ha estat el partit de govern els anys 1976-85 (amb Lévesque com a primer ministre), 1994-96 (Jacques Parizeau), 1996-2001 (Lucien Bouchard), 2001-03 (Bernard Landry) i Pauline Marois (2012-14). Ha estat el primer partit de l’oposició llevat dels anys 2006-07. Després de Lévesque, n’han estat líders Pierre-Marc Johnson (1985-87), Jacques Parizeau (1987-96), Lucien Bouchard (1996-2001), Bernard Landry (2001-05), André Boisclair (2005–07), Pauline Marois (2007-14) i Pierre Karl Péladeau (2015-16), succeït el 2016 per Jean-François Lisée. L’acció legislativa més important del PQ ha estat l’aprovació de la Carta de la Llengua Francesa (1977), que establia el francès com a llengua oficial del Quebec i, en general, la lluita pels drets lingüístics de la majoria francòfona. En la resta d’aspectes, a més del sobiranisme i l’autodeterminació, centra l’acció política en l’augment de l’autogovern i, pel que fa als temes socials, l’orientació és en conjunt socialdemòcrata. Entre altres iniciatives aprovades, cal esmentar també la Carta de Drets i Llibertats del Quebec (1978) i diverses disposicions en matèria de medi ambient. El PQ fou l’impulsor dels referèndums per la independència celebrats el 1980 i el 1995, opció que obtingué, respectivament, el 60% i el 49,6% dels vots. El 1990 Lucien Bouchard impulsà la creació del Bloc Québécois, referent del PQ en l’àmbit federal i d’ideologia sobiranista. En el camp sobiranista, té el principal competidor en Action Démocratique du Québec, sorgit el 1994 d’una escissió de l’ala conservadora del PQ.