partida doble

f

Sistema de comptabilitat segons el qual el registre d’una operació exigeix la duplicitat del seu import en l’anotació en els llibres principals (major i diari), amb càrrec a la persona que rep (deutor) i amb abonament a la persona que lliura (creditor).

En aquest sistema, hom personifica comptes i coses materials, és a dir, hom els converteix en persones que donen o reben, en deutors i creditors. Les quantitats dels comptes deutors o creditors són iguals, talment que s’acompleix en tota operació el principi de deure-haver.