patent de cors

f
Història

Llicència atorgada per un govern a favor d’un capità mercant i la seva tripulació, per tal que puguin navegar al cors fer actes d’hostilitat contra l’enemic.

Antigament no existia la patent de cors i calia només la simple ruptura de les hostilitats, perquè tots els vaixells mercants d’un estat poguessin dedicar-se al cors. Els perjudicis que això reportava donaren origen al lliurament d’una patent de cors per a distingir els corsaris dels pirates, car als primers calia tractar-los com a bel·ligerants i a aquests com a malfactors. L’any 1356 Pere III de Catalunya-Aragó donà unes Ordinacions sobre certes regles que es deuen tenir en los armaments de corsaris particulars. La navegació al cors era malvista i, moltes vegades, venia a resultar una pirateria organitzada i patentada, sobretot quan les ruptures de relacions entre un estat i un altre resultaven endèmiques, cosa que portà a una restricció i un condicionament de les patents. El 1675 hi hagué una temptativa d’abolició del cors entre Suècia i les Províncies Unides; el 1785 es prengué el mateix acord entre els EUA i Prússia; la Revolució Francesa abolí el cors l’any 1792, però el restaurà més tard Bonaparte. A la monarquia hispànica, on fou necessari des dels s. XVI al XVIII enfront de la pirateria nord-africana, subsistí, i tant per les Ordenances de la marina de guerra com per la de Matrícula de marina, era admès el cors i es lliuraven fàcilment les patents; una ordenança especial sobre el cors del 1801, permetia que lliuressin les patents els comandants de les províncies marítimes i determinava la legitimitat o il·legitimitat de les preses i la distribució o repartiment d’aquestes. Al congrés de París del 1856 es prengué l’acord d’eliminar el cors, però Espanya, Mèxic i els EUA continuaren lliurant les patents. En la guerra de Cuba (1898) ni Espanya ni els EUA donaren patents; i, en la conferència de pau de l’any 1907, Mèxic i Espanya acceptaren l’abolició del cors. En les guerres de 1914-18 i 1939-45, no es lliuraren patents de cors, però les marines mercants anaven armades i s’estimaren mobilitzades com a vaixells auxiliars.