Ramon de Peralta participà en la conquesta de Lleida (1149), on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat, puix que un Guillem de Peralta, potser fill seu, figura en la llista d’hereus substituts del comte Ermengol VI (mort el 1154). Descendents seus foren Sança de Peralta, que donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180), el templer Guillem de Peralta, que fou comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavella, Montsó i Castellot (1201), i l’hereu del llinatge, Guillem de Peralta, que es distingí al servei del comte Ermengol VIII d’Urgell i participà en la batalla de Las Navas de Tolosa amb Pere el Catòlic. El seu fill Ramon de Peralta defensà els drets de la comtessa Aurembiaix d’Urgell, juntament amb Guillem de Cervera, davant del rei Jaume I el 1228, i en la guerra subsegüent contra l’usurpador Guerau de Cabrera. Posseïa Montmagastre, que li fou donat per Aurembiaix el 1226, Purroi, Gavasa, Rocafort i Pelegrinyó, pels quals tingué disputes amb el rei Jaume I, que el 1234 li reconegué l’alou de Montmagastre i el feu dels altres. Tenia també els llocs de Calassanç, Tartareu, Pilçà, Àger i Casserres en feu pel comte Ponç I d’Urgell el 1236. Potser era germà seu Jordà de Peralta, comanador de Gardeny, de l’orde del Temple (1228-30), que havia estat un dels nobles que havien assegurat la persona del rei Jaume I, menor d’edat, el 1216 a Montsó. També pertanyia al llinatge Arnau de Peralta. El fill de Ramon, Guillem de Peralta, es casà amb Marquesa, filla del comte Ponç I d’Urgell. Llur fill Ramon de Peralta figura entre els consellers del rei en la promulgació dels furs de València el 1250. El 1274 acompanyà l’infant Pere a Tarassona, amb altres consellers, en les negociacions amb els navarresos per a obtenir la successió en llur regne per a Jaume I, tal com havia estat estipulat. El 1277 es mantingué fidel al rei en la insurrecció nobiliària, l’ajudà a contenir la invasió del comtat d’Urgell per part del comte de Foix i intervingué en les negociacions amb aquest. En el decenni del 1290 Jaume II li tornà a discutir la possessió dels castells de Montmagastre, Purroi, Gavasa, Rocafort i Pelegrinyó i uns drets a Saidí i a Geminell que Pere el Gran li havia donat com a penyora de 3 500 monedes d’or que li havia manllevat. A més d’aquests llocs, posseïa també el castell de Tamarit de Llitera en feu pel rei. Degué morir sense descendència, perquè la successió recaigué en el seu germà Guillem de Peralta (mort després del 1286) o potser ja directament en la filla d’aquest Sibil·la de Peralta (morta abans del 1320). Guillem era un dels cavallers escollits per acompanyar el rei Pere el Gran al desafiament de Bordeus, i Sibil·la es casà (1292/98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort el 1324). Fills d’aquests foren Ramon de Peralta, Marquesa de Saluzzo, que es casà vers el 1320 amb Pedro de Luna, fill de Pedro Martínez de Luna, Elionor de Saluzzo, que es casà vers el 1327 amb Felip Ferrandis de Castre, baró de Castre, i Constança de Saluzzo (morta el 1348), que es casà vers el 1327 amb el jutge Pere III d’Arborea. Els fills de Ramon foren Guillem, Felip de Peralta (nat abans del 1325), que segurament morí jove, Ramonet de Peralta (mort abans del 1342), a qui Pere II de Sicília donà el lloc de Cristia, que passà després al seu fill Ramonet de Peralta, mort petit, i després a la branca primogènita, Berenguer de Peralta (nat després del 1324 i mort després del 1344), que el seu pare deixà a terres catalanoaragoneses segurament amb la intenció que el succeís a la baronia de Peralta, Joana de Peralta i de Sicília (morta en 1354/55), que es casà amb Mateu de Montcada i Sclafani, comte d’Agosta, Elionor de Peralta i de Sicília i potser també Joan de Peralta, que el 1373 vivia a la cort de la reina Elionor, muller de Pere el Cerimoniós. Guillem de Peralta (mort abans del 1354) fou segon comte de Caltabellotta i canceller de Sicília. Ell o el seu fill Guillem es desprengueren de la baronia de Peralta, venuda a llurs parents els Castre. Altres fills de Guillem foren Mateu de Peralta i Sclafani potser també Galceran de Peralta i Ramonet de Peralta, senyor de Sambucca i del feu Comichi. Guillem de Peralta i Sclafani, al seu torn, tingué dos fills, Nicolau de Peralta i de Randazzo i Joan de Peralta i de Randazzo. Nicolau, l’hereu, tingué tres filles, Joana, Margarida i Constança de Peralta i Chiaramonte. Havent mort jove Joana (1402), Margarida —que es casà primer amb el seu promès Artal de Luna, el 1403, i després (1421) amb Antoni de Cardona i de Luna, senyor de les baronies de Maldà i Maldanell— fou l’hereva del llinatge i dels seus dominis, que passaren als Luna, que es cognomenaren també Peralta. El vescomte Bernat (IV) de Cabrera ambicionà la mà i l’herència de la noia per a un fill seu, però xocà amb la voluntat dels reis, que la volien per a Artal de Luna. La qüestió provocà dissensions amb aquell noble. L’herència de Margarida fou reclamada pel seu cosí germà Nicolau de Peralta, baró de Chiusa, fill de Joan, com a descendent masculí de Guillem. Nicolau, sostingut pels partidaris de separar Sicília de la corona catalanoaragonesa i valent-se del seu parentiu amb els reis de Sicília, aspirà a la mà de la reina Blanca de Navarra, vídua de Martí el Jove, durant l’interregne, a fi de convertir-se en rei de l’illa. Es casà finalment amb Isabel de Luna i morí sense fills. El succeí la seva germana Caterina de Peralta, que aportà la baronia de Chiusa al seu marit Alfons de Cardona i de Villena, comte de Reggio. Els Peralta de Lleida probablement foren descendents d’alguna línia menor dels Peralta, conqueridors i repobladors de Lleida. Cal esmentar entre ells Berenguer de Peralta, Ramon de Peralta, canonge de Lleida el 1286, Ponç de Peralta, que protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255, Sibil·la de Peralta, abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68), i Joan de Peralta, degà de la seu de Lleida el 1372.
Armes dels Peralta