S'assenta sobre la roca viva, aprofitada a l’edat mitjana per a bastir una gran fortificació (tres recintes), en gran part ben conservada (4 o 5 torres i diversos portals), en la qual els valls són excavats a la roca ( Església de Sant Esteve de Peratallada © CIC-Moiàpedra tallada), i centrada pel gran castell de Peratallada, que fou centre de la baronia de Peratallada. Centra el castell una gran torre de l’homenatge de base rectangular; en la restauració recent han aparegut restes de decoracions mudèjars i gòtiques, així com són gòtiques les sales nobles i diversos finestrals. La parròquia de Sant Esteve, extramurs, és romànica, de dues naus, amb campanar d’espadanya, restaurada parcialment en 1954-55. Al mig de la vila hi ha una notable plaça porxada i tot el nucli manté l’aire medieval. Moltes de les cases velles han estat recentment restaurades com a segona residència. El castell de Peratallada és esmentat ja el 1065, al límit amb el de Pals; arran de l’enllaç de Guillema de Peratallada amb Gilabert (IV) de Cruïlles (1250) passà a ésser la residència predilecta dels barons de baronia de Cruïlles. La vila intentà redimir-se inútilment durant l’època dels remences i en la guerra contra Joan II fou conquerida pel príncep Ferran el 1467. El 1916 el castell fou venut en pública subhasta pels darrers hereus dels Cruïlles, i adquirit el 1964 pels comtes de Torroella de Montgrí (marquesos de Robert), que han emprès la seva restauració. L’any 1976, juntament amb Fonteta, fou annexat a Vulpellac. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i l’antic lloc de la Bruguera.
El palau de Peratallada
© Fototeca.cat