Pere Ausiàs Marc i d’Oluja

(Cervera?, Segarra, segle XVI — Segarra, segle XVII)

Jurista i poeta.

Vida i obra

Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda. El 1578 era veí de Cervera; el 1593 era oïdor de compte de Catalunya; el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola.

Els Marc de Montcortès es creien descendents directes del poeta Ausiàs, fet impossible, perquè no tingué hereu sanguini. Això explica per què afegien el nom del poeta als noms de fonts de la família. 

El 1595 publicà dos sonets (un en català i un en castellà) a l’obra del pare Trujillo Discursos varios contra la deshonesta Belona y profanas galas que ahora se usan. Participà en diversos certàmens barcelonins amb poemes en català: l’any 1580 en guanyà un sobre la immortalitat de l’ànima, el 1585 intervingué en un altre on es dirimia la diferència entre amor i desig, i el 1601 presentà un sonet que resultà premiat al dedicat a la canonització de Ramon de Penyafort.

El seu fill fou el també jurista i poeta Baltasar Ausiàs Marc i d’Alta-riba.

Bibliografia

  • Archer, R. (1991): “L’altre Ausiàs March (segle XVI) i un certamen poètic inèdit”. Catalan Review, V/I, p. 23-34.
  • Duran i Sampere, E. (1962): “Els Ausiàs March de Montcortès”. Estudis Romànics, XI, p. 145-160.