Philipp Melanchthon

(Bretten de Baden, 16 de febrer de 1497 — Wittenberg, 19 d’abril de 1560)

Philipp Melanchthon

© Fototeca.cat

Nom hel·lenitzat amb què és conegut Philipp Schwarzert, humanista i reformador.

Format a Pforzheim (1508-10) i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament. Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J.Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter . Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la dogmàtica luterana i influïren també en els 10 articles d’Enric VIII d’Anglaterra. El 1527 prengué part en la visita organitzada pel príncep elector a les noves comunitats i en redactà l’ordenació, com també a les normes per al consistori que afavorí l’evolució del règim eclesiàstic sota el domini dels senyors temporals. Tingué un paper important en la dieta d’Augsburg (1530), per a la qual redactà la confessió d’Augsburg i més tard, enfront de la confutatio catòlica, l' Apologia (abril-maig del 1531) que, acceptada a Esmalcalda, adquirí categoria de llibre simbòlic en el luteranisme. Davant la convocatòria del concili ecumènic a Màntua redactà el Tractatus de potestate papae (1537), que fou acceptat per la lliga d’Esmalcalda, però no aconseguí l’anada al concili. Preocupat per mantenir la unitat en el primer luteranisme, es trobà implicat en les controvèrsies dels adiaforista i en les d’altres reformadors. Les seves postures teològiques i disciplinàries arribaren a crear el filipisme com a corrent propi dins el luteranisme, en el qual influí sobretot per a mantenir-lo en una línia humanista. Conjuntament amb Luter i Butzer, fou favorable a la bigàmia de Felip de Hesse; en canvi, es mostrà reticent en el casament de Luter i impugnà el sistema copernicà com a contrari a l’Escriptura. Les seves obres completes foren publicades per K.G.Bretschneider en el Corpus Reformatorum (28 volums, 1834-60) i, recentment, per R.Stupperich, en 5 volums (1951-65).