Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes (nom que prové del grec i siginifica ‘pedra de foc’), perquè fa guspires en ser colpejada. És paramagnètic. Les formes cristal·lines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre. Les cares dels cristalls sovint presenten estries. També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars.
Presenta també un tipus de macla d’interpenetració anomenada creu de ferro. Té un color groc semblant al del llautó, i és opac. La seva duresa és de 6-6,5, i el pes específic, de 5,01. És el sulfur més freqüent; es troba en qualsevol medi geològic, des de les roques ígnies fins a les roques sedimentàries i metamòrfiques, associat a molt minerals (els més habituals són la calcopirita, l’esfalerita, la galena, l’or i el coure).
Per oxidació, la pirita passa a sulfat de ferro i posteriorment a limonita; també es pot alterar a goethita i a jarosita. Es fa servir com a mena de sofre per a produir àcid sulfúric i caparrós, un sulfat ferrós hidratat emprat en tints, protectors de la fusta i desinfectants. Sovint se n’extreu l’or i el coure que porta associats.
Els jaciments més coneguts són a Riotinto (Andalusia) i Noranda (Canadà).
Propietats físiques i hàbit de la pirita
© Fototeca.cat
Ambient de formació de la pirita
© Fototeca.cat
Distribució als Països Catalans de la pirita
© Fototeca.cat