Excepte al sector més pla, al N del terme, el bosc ocupa una part molt important del territori per sota els 2 500 m alt. De les 118 ha conreades, 107 són ocupades per prats i farratginars. Hi ha també 6 ha de cereals i d’hortalisses. Hi ha una cinquantena de caps de bestiar boví i uns 200 d’oví.
El lloc és esmentat el 1180, que fou donat per Alfons I de Catalunya-Aragó a l’abadia occitana de Fontfreda. Pertanyia històricament al Conflent.
El poble és dividit en diversos nuclis: el principal (1 588 m alt), al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, notable exemplar romànic (segle XIII), de planta triangular, amb tres absis i una gran cúpula, que hom anomena popularment la mesquita (i a la qual hom atribueix un impossible origen musulmà), en la qual és venerada la Mare de Déu de Planès, que atrau molts devots, especialment el dia de Corpus. Dels altres nuclis es destaca l’anomenat castell de Planès, a l’esquerra de la riera.