Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes: un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta; la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies (cap al Segre) representada pel coll i massís de Pimorent (1.031 m), la serra Rossa (2.619 m), la portella i el pic de la coma d’Or (2.826 m); un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó (riu de Fontviva), que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit. La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre (sota els 2.000 m) amb alguns bedolls. Els pasturatges són aprofitats per la ramaderia. Però la principal font econòmica és el turisme, atret sobretot per l’estació d’alta muntanya de Pimorent, dita de Portè i Pimorent (nom que rep també el municipi), que té un 50 km esquiables i 10 remuntadors mecànics.
El poble (1.623 m alt) és a la confluència del riu de Fontviva amb els torrents de coma Rossa i de l’Orri de la Vinyola, al N de l’esperó granític on s’aixequen les ruïnes de la torre Cerdana que vigilava el pas del coll de Pimorent. L’església parroquial centra el nucli. El ferrocarril de la Tor de Querol a Tolosa passa pel terme i travessa el túnel de Pimorent. El lloc, esmentat el 1288, se separà del municipi de Porta el 1862.