Situació
Fortalesa, dita algun temps castell de Pimorent, que vetllava el pas fronterer entre la Cerdanya I l’Arleja.
ECSA - A. Roura
Castell situat al cim d’un turó, a l’extrem de la vall de Querol, entre els pobles de Porta i de Portè. Era situat al costat del camí que seguia el riu Querol i vigilava un dels accessos a la Cerdanya.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 32’ 46” N - Long. 1° 45’ 58” E.
Cal seguir la carretera que va de la Guingueta d’Ix a Pimorent. Havent passat Porta, després de deixar a l’esquerra la carretera que mena al túnel de Pimorent, ja es veu el castell al cim d’un turó. Un corriol permetrà en pocs minuts de pujar al cim del pujol del castell. (JBM)
Història
La Torre Cerdana és mencionada per primera vegada en la documentació l’any 1288 com a Turri Cerdana; poc després, el 1293, figura esmentada com la torre de Pimorent, i l’any 1318 com a castell de Pimorent (castellum de Pimorent). Posteriorment, a la darreria del segle XIV, és anomenada de bell nou Torre Cerdana. Aquesta fortificació, malgrat que en els documents apareix amb més freqüència amb el nom de torre perquè en els seus orígens degué ser una torre de defensa, es tractava en realitat d’un veritable castell.
Donada en feu pel rei Jaume I a la nissaga dels Enveig, fou subinfeudada l’any 1293 a Jaume de Santaeulàlia, que la tingué per Ramon Xetmar d’Enveig, fill de Ramon Guillem. L’any 1310, el rei Jaume II de Mallorca la va recuperar mitjançant una permuta amb Jaume de Santaeulàlia, el qual rebé, en compensació, importants rèdits en molts pobles de la Cerdanya. El rei ordenà llavors reforçar les defenses de la torre i això explicaria la nova denominació de castell, dit de Pimorent, l’any 1318, en una escriptura de reconeixement. A partir d’aquell moment, tant la Torre Cerdana com el castell de Querol foren encomanats a oficials reials.
El jurisconsult Antoni Oliba, en la seva descripció llatina de la vall de Querol, descriu molt bé, a la fi del segle XVI, que les incursions enemigues eren alertades al castell de Puigcerdà des de la Torre Cerdana, passant pel relleu del castell de Querol, gràcies a un tret de bombarda llançat a l’extremitat de la vall. (MD)
Castell
Planta de la fortalesa, d’estructura gairebé circular.
LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
Castell de planta gairebé circular, amb un diàmetre, l’interior, que oscil·la al voltant dels 20 m. La cara nord de la construcció és l’única que, amb una longitud d’uns 11 m, és recta. Els murs perimetrals tenen un gruix que varia entre 120 i 150 cm i una alçada en alguns trams encara força notable. Actualment es conserva en força bon estat la façana nord, un tram al sud-oest i un altre a l’est. Al final d’aquest fragment de paret oriental s’adossa una paret que fa angle, segurament afegida posteriorment, ja que tapa una de les sageteres de l’edifici militar.
Aquest tros de mur oriental té una alçada d’uns 8,5 m. Des de fora, en aquest sector i també amb poques diferències a la resta de la fortificació, es pot veure un nivell de sageteres a poc més de 2 m del terra exterior, separades les unes de les altres uns 3 m. També uns 3 m més amunt encara hi ha una altra sèrie d’espitlleres una mica més petites. Si es miren per dins, aquestes sageteres són grosses (65 cm d’ample × 100 cm d’alt) i acabades a dalt amb lloses inclinades. Al mur sud-oest s’obre una porta amb una amplada d’1 m; al mur est n’hi havia una altra, que després fou tapiada. Aquestes portes són situades a uns 2 m del terra exterior; les lloses que col·locades a plec de llibre les coronaven han estat arrencades.
Els murs són fets amb unes pedres de granit molt poc treballades, aproximadament arrenglerades i unides amb molt morter de calç.
A la banda nord de l’edifici, sota el mur, hi ha restes d’un petit vall, tal com és usual en aquest tipus de castells.
A l’interior, al costat del mur septentrional, s’estan fent excavacions arqueològiques. D’una banda s’ha obert una cala de 4 m per 4,5 m arran del mur i de l’altra hom està netejant l’espai NE de la muralla, sector on el mur havia estat enderrocat. En la quadrícula excavada a l’interior del mur nord s’han trobat les restes d’una paret, orientada de SW a NE, amb una amplada de 135 cm i una alçada actual de 90 cm, feta amb un aparell lleugerament diferent que la resta. Les pedres són una mica treballades i més ben arrenglerades. Aquest mur pot pertànyer a una dependència del castell o, a causa del seu gruix i de les seves característiques, més aviat sembla que ha de correspondre a una fortificació anterior a la que actualment és visible. Potser a una torre de planta quadrangular.
A part aquesta paret gruixuda, molt possiblement més antiga, hom pot veure també, arran de l’excavació, restes d’altres parets segurament coetànies al moment de la fortificació principal i, per tant, més tardanes. De fet, cal pensar que hi devia haver diversos envans transversals.
Aspecte de les excavacions arqueològiques que es fan a l’interior del castell, al costat del mur septentrional.
ECSA - J. Bolòs
Es pot comparar aquest edifici de planta gairebé circular amb altres castells, com per exemple el de Lladorre, al Pallars Sobirà. De fet, segueix la tradició encetada a la resta d’Europa, cap a l’any 1200, amb castells circulars o ovalats com el de Restormel, a Cornualla (Allen Brown, 1984, pàg. 35) o el de Saint-Sauveur-en-Puisaye, a la Borgonya (Châtelain, 1983, pàg. 27).
En principi, cal datar-lo en un moment molt tardà dins l’època que estudiem en aquesta obra; almenys ha de ser de cap al segle XIII.Potser, però, com s’ha dit, les restes del mur trobat a l’interior poden correspondre a una fortificació de planta quadrangular més antiga, feta cap al segle XII o XIII. (JBM-LICS-JCR-ERR)
Bibliografia
- Alart, 1868, pàgs. 155-156
- Chàtelain, 1983, pàg. 27
- Allen Brown, 1984, pàg. 35
- Delcor, 1986-87, vol. VIII, pàgs. 431-457