Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general (les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular). Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial. En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser substituïdes per ordinacions de barons.
f
Història del dret