Fins al 1920 la predicció del temps era basada, fonamentalment, en l’experiència. Després d’aquesta data els coneixements teòrics de la dinàmica atmosfèrica permeteren una millor anàlisi de les situacions meteorològiques i possibilitaren la predicció física del temps. Finalment, a partir del 1950, amb la utilització dels grans ordinadors, és possible tractar d’una manera estadística la nombrosa informació meteorològica, fornida per balons sonda, satèl·lits meteorològics, etc., en la moderna predicció numèrica del temps.
Els avenços tecnològics permeten millorar el tractament estadístic de la nombrosa informació meteorològica, fornida per les dades de la xarxa sinòptica d’estacions meteorològiques, la xarxa de radiosondatge atmosfèric per mitjà de globus sonda i els satèl·lits meteorològics. Aquesta informació serveix com a entrada als complexos models matemàtics que, aplicant les lleis de la termohidrodinàmica, poden dur a terme la moderna predicció numèrica del temps en un període relativament breu per poder ser útil als usuaris i la societat en general.
Actualment, els grans centres de predicció numèrica del temps, com l’europeu ECMWF, duen a terme prediccions meteorològiques d’abast mundial fins a un període de deu dies.