prefecte

prefecto (es), prefect (en)
m
Història

A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.

Entre tots ells, es destacaven el praefectus iure dicundo(encarregat de la jurisdicció de les ciutats allunyades de Roma), el praefectus urbi(que havia de substituir els cònsols en llurs absències) i el praefectus praetorio, delegat de l’emperador en el comandament de les cohorts pretòries. Aquests darrers, sota Dioclecià, en nombre de quatre, presidiren les noves prefectures en què fou dividit l’Imperi i acompliren funcions judicials i militars.