presa

f

Construcció i obres públiques

presa

© Elías Gómez Muñoz / Fotolia.com

Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc, per desviar l’aigua o detenir-la per tal de fer-la arribar a un lloc determinat o per tal de regular-ne el cabal, embassar-la, crear un saltant per a aprofitar-ne l’energia, etc (pantà).

Les preses més importants són les destinades a detenir l’aigua, i entre aquestes cal diferenciar les construïdes per contenir-la o regular-ne el curs i les construïdes per embassar-la. Les preses de contenció o

Diferents tipus de preses d'embassament: de terra amb nucli impermeable i de volta

© Fototeca

preses de regulació són construïdes transversalment al corrent d’un riu o d’un canal, per tal de crear un determinat desnivell entre la part del corrent aigua amunt i la d’aigua avall i, així, fer navegable la zona d’aigua amunt, per tal de crear un saltant aprofitable per a la utilització de l’energia bé directament per a moure màquines bé per a produir energia elèctrica, per tal d’absorbir una part de l’aigua de les avingudes o riuades, alimentar un canal navegable o de regatge, garantir l’arribada d’aigua a una fàbrica, a un poble, etc, independentment de les fluctuacions de cabal del corrent, etc. Aquestes preses solen ésser mòbils, i són classificades, generalment, en preses de bigues, d’agulles, de cilindres i de comportes. Les preses de bigues són constituïdes per uns pilars disposats a intervals regulars i proveïts de ranures en les quals encaixen els extrems d’unes bigues disposades horitzontalment per files, de manera que posant-ne o traient-ne hom pot regular manualment el nivell de l’aigua en la part d’aigua amunt. Les preses d’agulles consisteixen en un cavallet metàl·lic, disposat transversalment al corrent i suportat pel fons, a l’aresta superior aigua amunt del qual descansen una gran quantitat de bigues (les anomenades agulles), col·locades en juxtaposició segons un pla lleugerament inclinat, recolzades al fons per llur extrem inferior i mantingudes en aquesta posició per la mateixa força de l’aigua. Aquestes peces permeten de regular el cabal en posar o treure més o menys bigues o agulles. En les preses de cilindre el pas de l’aigua és obturat per uns elements cilíndrics disposats transversalment al corrent i que poden pujar i baixar en engranar en unes corones dentades, solidàries als dits elements i disposades a llurs extrems, en unes cremalleres disposades en un pla inclinat fixades als pilars o als contraforts de la presa. Les preses de comportes són constituïdes per unes grans peces, generalment d’acer, que en desplaçar-se en un pla vertical o en girar a l’entorn d’un eix horitzontal transversal (comporta) permeten de regular el cabal de l’aigua. Les preses d’embassament solen ésser construïdes amb obra de fàbrica transversalment en una vall, tot tancant-la, per tal d’acumular un determinat volum d’aigua, provinent de rius, de pluges, del desglaç, etc, i destinada al regatge, al consum en les grans concentracions urbanes, a la seva utilització com a força motriu o com a productora d’energia elèctrica, etc, i com a protecció contra les riuades. Entre les preses d’embassament d’obra de fàbrica o de formigó cal destacar les preses de gravetat, les de volta, les mixtes de gravetat i volta i les de contraforts. Les preses de gravetat tenen la secció, en la direcció de la vall, trapezial, recolzada al fons pel costat paral·lel més gran, i el més petit constitueix el coronament de la presa; resisteixen l’impuls de l’aigua pel mateix pes de l’obra, la qual el transmet directament als fonaments. Sovint són reforçades amb tirants metàl·lics. Les

Diferents tipus de preses d'embassament: de gravetat i de contraforts amb voltes

© Fototeca

preses de volta, especialment adequades per a valls de gorges i no gaire amples, consisteixen en obres arcades més amples a la base que al coronament i amb la cara convexa mirant aigua amunt, i l’impuls de l’aigua reverteix en una proporció molt important als estreps laterals. En les preses de contraforts, els contraforts intermedis sostenen el mur de contenció aigua amunt o els elements plans resistents a la flexió, generalment lloses de formigó, o bé suporten l’impuls de voltes inclinades amb la cara convexa mirant aigua amunt. Són molt adequades per a tancar valls amples quan la presa no ha d’ésser gaire alta. Les preses mixtes poden ésser constituïdes per diversos elements de les preses esmentades. Entre les preses d’embassament cal esmentar també les preses de terra, emprades ja per les civilitzacions primitives, que són constituïdes per terraplens, amb els talussos consolidats, de terra compactada i grava, fets a partir d’un mur de terra impermeable. Totes les preses s’endinsen en el terreny, fins a trobar una capa impermeable, mitjançant murs, ciment injectat, esculleres, etc, la finalitat dels quals, més que impedir les fuites d’aigua, és evitar que aquestes fuites afectin l’obra i la seva estabilitat estructural; les preses molt altes tenen, a més, diversos dispositius de seguretat, com sobreeixidors, canals de sobreeiximent i de desguàs, etc, per tal de poder suportar grans avingudes, etc. La construcció de les preses ha d’ésser efectuada sempre en sec i per això cal desviar els cursos d’aigua o fer-los derivar lateralment, construir preses auxiliars en les quals l’aigua embassada és extreta per diversos procediments, etc.