pronòstic

m

Literatura

Gènere literari popular consistent en un calendari o almanac en què hom pronostica el temps que farà en les diverses èpoques de l’any i que inclou a vegades prediccions polítiques o sociològiques, en vers o en prosa, de tipus propagandístic.

Entre els precedents, cal esmentar les profecies polítiques, que arribaren fins al s. XVII (profecia), sovint amb el nom ja de pronòstic. A Barcelonaper exemple, foren publicats, fulls volants contraris a Felip V, en vers i en català, com a auguris, donats per un ermità (1706) o per una gitana (1707). A Castella foren cèlebres els de Diego de Torres y Villarroel. Durant el s. XVIII el gènere adquirí especial popularitat a les Illes Balears amb el Pronòstic diari, publicat a Maó anualment del 1776 al 1837, que a partir del 1791 contenia un pròleg, en vers, a manera de judici de l’any, i sobretot els populars pronòstics publicats a Palma a partir de mitjan s. XIX, com a fulls solts o emparats en els almanacs dels setmanaris i diaris illencs. Anaven generalment il·lustrats amb vinyetes i figures. En 1956-64 el gènere fou reprès en els Cap d’any editats per Aina Moll.