Inspirats en el socialisme i el sionisme, tot i les diferències de matís ideològic, els quibuts comparteixen el caràcter voluntari, l’igualitarisme estricte i la democràcia directa en la presa de decisions. No hi ha salaris, i els objectes de consum són distribuïts segons les necessitats. La comunitat s’encarrega dels vells, dels malalts i dels infants. El primer quibuts fou establert el 1909 a Deganya. En un principi, foren explotacions agràries que posteriorment diversificaren les seves activitats. Gràcies a l’entusiasme dels seus membres, el quibuts, juntament amb el mošav, organització cooperativa similar, tingué una gran importància en la transformació de terres ermes en aptes per a l’agricultura.
En crisi des de la meitat dels anys vuitanta, els quibuts són actualment qüestionats tant des del punt de vista de la viabilitat econòmica com de la idoneïtat per a satisfer determinades necessitats humanes, i el seu atractiu com a forma de vida i com a símbol de la identitat d'Israel ha disminuït dràsticament. Per tal de garantir-ne la supervivència, molts dels quibuts han abandonat en una mesura diversa en els estrictes principis col·lectivistes i comunitaristes, molt especialment en els àmbits de la privacitat, la família nuclear i l'economia (propietat privadat). A mitjan segona dècada del segle XXI, el nombre de quibuts era d’uns 250, i els seus membres representaven vora l'1,5% de la població israeliana.