Vida i obra
Gendre d’Albert Llanas. Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i La Talia Catalana. El 1898 publicà Una cosa que passa, sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa. Freqüentà els ambients del Modernisme, els artistes del grup d’El Rovell de l’Ou i publicà a Joventut, Catalònia i Catalunya Artística, revista que li premià la novel·la breu El pas de la mort (1901).
El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses. Amb un to volgudament prosaic i col·loquial justificat per la sinceritat amb què el poeta —messies visionari enfrontat a la societat— vol transmetre el seu missatge moralitzador, critica l’art acadèmic, l’educació oficial i el poder establert amb uns tons vagament anarquitzants. Més endavant la crítica volgué relacionar amb l’avantguarda els jocs tipogràfics que conté. La seva Oda número 2 a Barcelona és una resposta a la de Verdaguer i un precedent de la de Maragall. També hi inclogué el poema La vaga (record de la vaga general del 1902) i un curiós cal·ligrama, La essa.
El 1906 publicà els plecs solts Poti-poti amb cançons també moralistes i de crítica social. De fet, ja havia escrit lletres de cançons infantils musicades per Narcisa Freixas (col·laboració que culminà el 1907 amb l’obra lírica Rodamón) i el 1909 publicà les obres d’ensenyament Alfabeto ilustrado i Viaje a través del mundo gramatical.
Des d’aleshores fou funcionari, periodista i escrigué algunes sarsueles, com La archiduquesa i Rayo de luna (1916). S’allunyà del seu passat anarquista, col·laborà a El Correo Catalán, La Vanguardia i Las Noticias però reaparegué en la vida literària només ocasionalment amb La cruz del camino y otras narraciones (1915), una versió en prosa de Les tenebroses titulada Ciutat endins (1918), i la novel·leta La “Pecat mortal” (1923). El 1939 estigué un temps empresonat.
Bibliografia
- Bladé i Desumvila, A. (1962): “Evocació de Nogueras Oller”. Sd’O, IV, 10, p. 1-2.
- Castellanos, J. (1986): Riquer, M. de; Comas, A. i Molas, J. (dir.): Història de la literatura catalana, Part moderna. Barcelona, Ariel, vol. 8, p. 277-280.
- Garcés, T. (1991): Prosa completa, vol. II. Barcelona, Columna, p. 255-267.
- Rodon, F. (1979): “Rafael Nogueras Oller, en el 30 aniversari de la seva mort”. Taula de Canvi, 18, p. 74-78.