Fou deixeble d’Esteve Monegal a l’escola primària; vers el 1910 esdevingué ajudant seu al taller, i després a les classes de l’Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor. Practicà molt l’escultura com a aportació a l’arquitectura, però també l’obra lliure, i participà al Saló de Montjuïc de les Exposicions de Primavera de Barcelona (1933-35) amb caps, nus i figures. Treballà el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta i féu obra d’art per a l’Església (per a la seu nova de Lleida, l’església de Rubí, el monestir de Montserrat, l’església parroquial de l’Hospitalet de Llobregat, etc.) i per a edificis i instal·lacions públics de Catalunya. Fou professor a l’Escola Blanquerna i, des de la fundació fins a la supressió, a l’Escola Normal de la Generalitat. Exposà individualment a les galeries Syra de Barcelona (1934 i 1940) i a la Sala Badrinas. Una Maternitat seva guanyà una tercera medalla a l’Exposición Nacional Nacional de Madrid del 1943. A la Nacional de Artes Decorativas del 1949 guanyà una medalla d’or. Concorregué també a les Municipals d’Art de Barcelona (1952 i 1953). Moltes de les seves obres són fetes en col·laboració amb el taller ceràmic dels germans Serra. La seva obra, filla del Noucentisme, és una estilització ordenada, equilibrada i antiretòrica de temes clàssics o cristians.
Maternitat , de Rafael Solanic i Balius
© Fototeca.cat
Escultor.