Cursà estudis de medicina al Col·legi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Col·legi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició; continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir; en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al col·legi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854. Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions sobre química, farmàcia i agricultura. Tingué una gran difusió el seu Tratado de farmacia operatoria (1841; segona edició, ampliada per Frederic Prats, 1876-77).