Rassemblement National

RN (sigla)
Front National (ant.)

Partit polític francès.

Fou fundat el 1972 amb el nom de Front National (FN) pel veterà de les guerres d’Indoxina i d’Algèria Jean-Marie Le Pen. Ultranacionalista, recull el sentiment xenòfob de part de la societat francesa, i el racisme explícit ha estat causa de litigis contra els seus líders. La dècada de 1980 inicià una trajectòria ascendent. Tot i la seva implantació, el sistema majoritari a dues voltes ha perjudicat la seva representació. El 1986, la supressió de la votació a dues voltes li donà 35 escons a l’Assemblea Nacional (9,7% dels vots). El restabliment del sistema tradicional en reduí a un diputat la representació en els comicis del 1989 i el 1997 i l’anul·là el 1993, i el 2002, bé que a la primera volta obtingué entre el 10% i el 15% dels vots. En les legislatives del 2012 retornà a l’Assemblea Nacional amb 2 diputats. El 2014 entrà per primer cop al Senat (2). En les legislatives del juny del 2017 fou la tercera força en nombre de vots (8,75%) però la vuitena en escons a l’Assemblea Nacional (8).

És ben representat, per contra, en molts ajuntaments, i en les eleccions locals del març del 2015 fou el partit més votat en set de les disset demarcacions de la Catalunya del Nord. En les eleccions al Parlament Europeu del 1984 i el 1989 obtingué 10 escons, el 1994 11, el 1999 5, el 2004 7 i el 2009 3. El 2014 obtingué 23 escons, resultats que el convertiren en la força amb més representació de França, i fou el primer cop que guanyà unes eleccions d’àmbit estatal. Conservà la primera posició (21) en les eleccions del maig de 2019. En aquesta cambra s’integrà en formacions antieuropeistes o, més generalment, com a no adscrit. El 1999 hi tingué lloc una escissió.

El 1995 Jean-Marie Le Pen fou candidat a les eleccions presidencials, en les quals no passà de la primera volta, i novament en les del 2002. En ambdues convocatòries fou derrotat per Jacques Chirac en la segona volta. El gener del 2011, la filla de Le Pen, Marine Le Pen, el substituí a la presidència del partit i inicià una nova etapa ascendent en la qual les seves formes molt menys radicalitzades la portaren a enfrontar-se reiteradament amb el seu pare fins a expulsar-lo del partit l’agost del 2015. En les eleccions presidencials de l’abril-maig del 2017 obtingué el segon lloc i passà a la segona volta, però fou derrotada pel candidat de centreesquerra Emmanuel Macron, situació que es repetí en les eleccions presidencials del 2022, tot i que en la segona volta assolí més del 41% del vots. El juny del 2018 fou aprovat el canvi de nom del partit de Front National a l’actual. En les eleccions municipals del 2020, el RN aconseguí l’alcaldia de Perpinyà, primer municipi de més de 100.000 habitants des del 1995 (Toló) sota control de la formació ultradretana.