reducció

f
Història

Poble destinat als indis creat pels colonitzadors hispànics, primer com a contrapartida i després com a substitució de les encomiendas privades o senyorials.

Aquesta política fou iniciada pel virrei del Perú Francisco de Toledo (des del 1570) mitjançant l’agrupament dels indígenes del virregnat i llur “reducció” a un tipus de vida comuna i sedentària en nuclis d’habitatges. Administrades globalment per un corregidor d’indis, a cada reducció continuaven exercint la seva jurisdicció i govern els antics cacics. Aquesta política, aparentment protectora, tenia uns objectius colonials ben clars: assolir un control general de la població sotmesa, dificultar la pràctica de la religió andina, afavorir la conversió al cristianisme, facilitar el control del pagament del tribut i l’acompliment de les servituds colonials ( mita) i uniformar l’esquema administratiu dels indígenes. Cada poble posseïa una església, atesa per un sacerdot anomenat doctriner, que en alguns casos arribà a exercir jurisdicció i govern (reducció jesuítica).