reflex

acció reflexa, acte reflex
m
Biologia
Psicologia

Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan (efector) a un impuls que té el seu origen en un receptor extern (exteroceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).

Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex, constituït esquemàticament pels següents elements: un receptor perifèric; una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres; un centre nerviós constituït per una neurona (reflex monosinàptic) o més (reflex polisinàptic); una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector (múscul, glàndula, etc). Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells superiors (tronc encefàlic i escorça cerebral). El conjunt de l’activitat reflexa constitueix la base de la motilitat muscular somàtica i de tots els mecanismes de regulació de l’homeòstasi del medi intern. Hom l’anomena també reflex incondicionat o absolut en contraposició al reflex condicionat. Foren descoberts ja per Descartes, bé que no foren denominats com a tals fins a Ch.Willis el 1682 i experimentats per primera vegada per R.Whytt el 1752.