Aquest tingué per fill (que li premorí el 1507)
Galceran o Galceran Lluís de Requesens i de Cardona, que fou governador general de Catalunya (1485), alcaid o capità del castell de Salses (1505) i fou desposat (1469) i casat (1481) amb la seva tia valenciana Joana Mateua de Requesens i de Montcada, de la qual tingué per filla Beatriu de Requesens i de Requesens (morta després del 1542), que heretà de la seva mare la baronia de Riba-roja i fou monja de Santa Caterina de València. Galceran Lluís feu hereva la seva germana Estefania de Requesens i Roís de Liori, els descendents hereus de la qual fou disposat que es cognomenessin alternativament Requesens-Zúñiga i Zúñiga-Requesens. Foren pares de Lluís de Requesens i de Zúñiga, que tingué per filla i hereva (per mort del primer fill Joan de Zúñiga-Requesens i Gralla) Mencia de Requesens-Zúñiga i Gralla (morta el 1618), la qual es casà primer amb Pedro Fajardo y Fernández de Córdoba, tercer marquès de Los Vélez i segon de Molina, de qui fou segona muller, i després amb Juan Alfonso Pimentel, comte de Benavente, amb el qual fou mare del primer marquès de Benavente. Els descendents del primer, els Fajardo, heretaren les baronies de Castellvell de Rosanes i Molins de Rei, es cognomenaren també Fajardo de Requesens-Zúñiga i foren marquesos de Martorell. La branca de Galceran, comtes de Trivento i Avellino, fou començada per Galceran Bernat, Bernat Galceran o Galceran de Requesens i Joan, que, ultra uns fills naturals, només tingué filles legítimes, de les quals fou l’hereva Isabel de Requesens i Enríquez, dita també Isabel Enríquez de Requesens (morta després del 1507), que fou segona comtessa de Trivento i d’Avellino i baronessa de Calonge i heretà de l’oncle Lluís el comtat de Palamós, discutit, però, per la seva cosina germana Estefania de Requesens i Roís de Liori. Tots aquests estats els aportà en matrimoni (1506) al seu cosí germà Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto i baró de Bellpuig. Llurs successors es cognomenaren un cert temps Cardona-Anglesola-Requesens. La branca siciliana de Berenguer Joan, després barons de San Giacomo, fou iniciada per Berenguer o Berenguer Joan o Joan Berenguer de Requesens i Joan (mort vers el 1509), que estigué també dedicat a la mar i fou coper, majordom i ambaixador del rei Joan II. Tingué, ultra uns fills naturals, entre els quals Jeroni de Requesens, de la seva segona muller, Elisabet de Corbera-Campllong i Albert (vídua de Francesc de Muntanyans), baronessa de Púbol i senyora de les escrivanies de Girona, el fill Francesc de Requesens-Campllong i de Corbera, dit també Francesc de Muntanyans (mort vers el 1540), a qui llurs pares deixaren per hereu i fou baró de Púbol. Aquesta baronia, mancada de fills legítims, passà a la seva filla natural Elisabet Constança de Requesens-Campllong i Camps (morta vers el 1583), que l’aportà al seu marit Honorat Jaume d’Horta, òlim de Muntanyans i de Torrelles (alguns de llurs descendents empraren com a primer cognom el de Requesens). De la primera muller tingué Manuel que passà a Sicília— i Joan Lluís o Lluís Joan de Requesens i Pastor. El seu fill Berenguer de Requesens i Tagliavia d’Aragona (mort vers el 1557), cavaller de Sant Jaume, també capità general de les galeres de Sicília i que el 1551 anava amb l’estol d’Andrea Doria contra el corsari Dragut, el 1560 defensà l’illa de Gerba contra els turcs i caigué presoner. Fou alliberat dos anys després; aquell càrrec també l’ostentà el seu fill Francesc de Requesens i de Ventimiglia, cavaller de Sant Jaume, el qual es casà amb Petrusa o Peronella de Peralta i Zornati, baronessa de San Giacomo. La branca s’extingí amb llur neta Isabel de Requesens o potser filla—, que aportà aquesta baronia als seus descendents i del seu marit Martí d’Alagó-Arborea i d’Espés-Madrigal, segon marquès de Villasor a Sardenya i baró de Sant Boi de Llobregat. Hom no ha pogut establir la filiació d’uns Requesens que es troben establerts a Perpinyà com a nobles a la fi del s XVI. La branca de Dimes fou iniciada per Dimes de Requesens i Joan, que tingué dues filles, Caterina de Requesens i de Sabastida, morta sense fills del seu marit Joan de Santcliment, àlies de Requesens, que heretà del sogre la castellania de Salses, i Elisabet de Requesens i de Sabastida (morta el 1574), que fou muller de Joan de Boixadors-Desvalls i de Tagamanent, senyor de Savallà. Alguns de llurs descendents també es cognomenaren Requesens i radicaren a Perpinyà, enllaçant amb els Saragossa, els Caramany i els Sentmenat.